Encara que pugui semblar una contradicció, mantenir la possibilitat de comentar les entrades del bloc no fomenta una xarxa més distribuïda, sinó que la recentralitza. Aquesta idea de la participació i la relació amb els usuaris, que tant agradava als evangelitzadors de la web 2.0, sovint emmascara una arquitectura destinada al control i la censura. Cada persona que comenta alguna entrada, m’atorga tots els poders sobre el seu contingut. De fet, jo mateix m’encarrego d’aprovar els comentaris o de rebutjar-los, si crec que no compleixen els criteris d’educació i respecte que jo decideixo. Per tant, el que semblava participació, en realitat es converteix en una cessió.
A banda d’aquest aspecte, alguns usuaris aprofiten la possibilitat de poder comentar al bloc per llançar atacs personals, de manera anònima, identificant-se amb correus inventats o usant nicks efímers. Aquest fenomen ha estat una constant en les reflexions sobre el 15M.
La majoria d’interaccions positives no s’han produït a través de comentaris, sinó per correu o amb converses personals, a partir de discutir el contingut del bloc.
Per tant, proposo -com ja fa en Pere- que cada persona amb ganes d’aportar consideracions escrigui una entrada al seu propi bloc i citi l’entrada a què fa referència. D’aquesta manera, tots rebriem pingbacks per seguir les converses, però continuariem tenint el control total sobre el nostre contingut. Així, tots els comentaris estarien vinculats a un bloc, a una persona i a un context, evitant així la participació anònima i la falta de referències. D’aquesta manera, no només es millora la qualitat de les converses, sinó que es fomenta una blogsfera realment distribuïda.
S’han acabat els comentaris. Si voleu comentar, obriu un bloc i citeu.
Pingback: El tema dels comentaris ja fa molt de te … « Només 5 línies