PD: no localitzo cap accent!

Existeixen altres possibilitats, és veritat, com per exemple treballar gratuïtament per a productores o mitjans audiovisuals diversos, per tal d’agafar experiència. Tanmateix, el futur d’aquestes empreses i mitjans, que en un altre dia haurien de poder o voler pagar, és tant o més incert que el seu.

Una altra possibilitat és tenir una idea brillant, rodar una pel·lícula amb els diners d’una rifa, guanyar un Goya, fer el salt als Oscars i que, l’endemà, els productors truquin a la porta en fila índia, però més val que amb aquesta possibilitat no hi comptem gaire.

D’entrada, doncs, el panorama és delicat. Fins aquí, podria semblar que ens volem queixar, o que exigim un lloc de treball adequat als estudis per als que ens hem sacrificat. Però no té absolutament res a veure amb això. Hem estudiat el que hem volgut, sense sacrificar-nos, i no pensem que sigui un dret que ens contractin per treballar en allò que volem. El que necessitem és un camí diferent. No demanem res, només que ens deixin fer. Hem de trobar una alternativa que ens permeti aprofitar el coneixement, el nostre principal capital, per generar riquesa, això és, poder viure amb dignitat. Si, a més, ho podem fer sense dependre de ningú -especialment al marge de les administracions-, doncs seria fantàstic, no? Com ho podem fer? Bé, hi ha una oportunitat de negoci que crec que és prou seriosa i que encaixa amb les nostres necessitats i possibilitats, si es treballa de valent, però, abans, caldrà situar-nos.

Audiovisual lleuger

Actualment, les eines per produir audiovisuals s’han abaratit de manera espectacular, i la relació qualitat preu ha esdevingut òptima per a moltes butxaques. Avui en dia, amb equips senzills, com per exemple les càmeres réflex amb opcions de vídeo full HD, i una certa gràcia, es poden rodar plans preciosos amb un acabat de primera qualitat, sense una gran infraestructura personal ni material, com la que feia falta en altres èpoques. José Abellán ho anomena audiovisual lleuger, i serà la clau de la nostra proposta:

«Es un audiovisual sin equipo pesado, sin cables, sin generador eléctrico, sin control absoluto de la luz, ni del sonido ni del escenario; pudiendo moverse más rápidamente sin dejar huella en el sitio. Es mucho más sutil y ágil, pero no por eso es tomado a la ligera»

Desintermediació

Internet ha modificat els canals tradicionals de l’audiovisual. Això significa que ja no depenem d’una cadena llarguíssima d’intermediaris per poder produir ni distribuir les nostres obres. N’hi ha prou en rodar, muntar i pujar. Aquesta idea s’apropa al concepte de desintermediació que proposa Gonzalo Martín, i significa que la tendència és dependre de menys passos, permisos i barreres per a dur a terme projectes audiovisuals.

A la pràctica, la desintermediació fa possible que persones, empreses i institucions de tot tipus puguin tenir una presència audiovisual a la xarxa, al marge de l’opinió i el criteri dels filtres tradicionals: les agències de mitjans, els programadors de televisió, els periodistes etc. Aquesta videoesfera distribuïda facilita l’accés a estratègies de comunicació que l’estructura descentralitzada del model televisiu deixava en mans de molt pocs.

Un nou escenari: un nou mercat

La convergència de l’audiovisual lleuger i la desintermediació té cares fosques, com l’infoxicació massiva a base de vídeos conspiranoics,  lipdubs o comunicats d’Al Qaeda, però estarem d’acord que obre un mar de possiblitats per a milions de nodes honestos que fins ara no havien comptat amb l’audiovisual com a recurs estratègic, i que no necessiten produccions mastodòntiques, sinó creativitat. Ells són el nostre mercat. Parlem de marques petites que volen presentar els seus productes als consumidors, de PYMES que volen donar a conèixer les seves activitats, d’autors que volen ser entrevistats, de persones que pensen en un vídeo currículum professional, de productes que necessiten manuals de funcionament en moviment, d’institucions que volen expressar missatges o comunicar conceptes, directes a l’emoció, com han fet sempre les grans marques etc. Per a tots aquests clients potencials, l’audiovisual lleuger, la desintermediació i el nostre coneixement, són aliats insuperables.

Ètica hacker

Hi ha una nova manera de treballar, que el filòsof finlandès Pekka Himanen anomena ètica hacker, en contraposició a l’ètica protestant del treball. A grans trets, el hacker de Himanen és aquell que treballa amb passió i entusiasme per allò que fa. Són persones que senten tanta curiositat, que es passen el dia investigant, en qualsevol horari, en qualsevol lloc, i comparteixen tot el que aprenen amb altres colegues amb les mateixes inquietuds. El coneixement és el motor de la seva activitat productiva. Compartir-lo en llibertat i i ser reconeguts al marge de la remuneració directa són els seus principals valors. L’ètica hacker és l’actitud que necessita la nostra proposta.

Propietat Intel·lectual

El debat sobre la Propietat Intel·lectual afecta especialment l’àmbit de la producció cultural. Molts dels agents que fins ara eren els beneficiaris del sistema de monopolis legals de la Propietat Intel·lectual veuen perillar els seus negocis. Sovint se’ns presenta aquest nou escenari com la fi de la creació cultural, com si l’únic incentiu per a la producció fossin les rendes generades pels Drets d’Autor.  Nosaltres creiem que hi ha oportunitats per a l’audiovisual al marge del model basat en la Propietat Intel·lectual. Es tracta de treballar sempre en base a la innovació i, sobretot, l’abundància.

A la pràctica, fomentarem que tota la nostra producció sigui distribuïda en Domini Públic o a través de llicències el més obertes possibles. Els clients que hem definit volen donar-se a conèixer, volen ser presents a la xarxa, i no hi ha cap raó per bloquejar l’accés i la redistribució dels continguts a mida que els crearem.

Per poder desenvolupar la nostra tasca al marge de la Propietat Intel·lectual, procurarem que totes les fonts que utilitzem -bancs d’imatges, llibreries de samples, músiques etc- respectin el mateix criteri, però també serà important escollir les eines. Oblidarem els entorns tancats, les llicències privatives i totes les eines que les facultats, muntades al hype, promocionen. Res ni ningú és imprescindible. Dit d’una altra manera: Apple no és imprescdinible. La xarxa és plena de software lliure amb prestacions espectaculars, idals per al nostre projecte.

Si no sabem programar, si no sabem què aportar a la comunitat que fa possible aquestes eines lliures, el que farem serà compartir tot allò que aprenem mentre treballem. Obrirem un bloc on publicarem les tècniques, els trucs i, en definitiva, tot allò que pugui servir perquè altres persones generin noves idees i negocis. Es tracta de compartir coneixement, recordeu?

La proposta: clara i senzilla

En definitiva, es tracta d’oferir solucions creatives per a persones, empreses i institucions, que volen desenvolupar la seva presència audiovisual a la xarxa, sense dependre dels intermediaris tradicionals. A més, ho farem a través de l’audiovisual lleuger, amb ètica hacker i al marge de la Propietat Intel·lectual.

Edit: El banner y los enlaces con el mismo Pantone que el grafitti del momentazo, que sutil, ¿no?