El final lògic del 15M

L’agressió personal és l’expressió més clara de la falta d’arguments sòlids del moviment 15M. De fet, la violència és l’evolució lògica de l’argumentació ad hominen que ha dominat els indignats des del primer dia, i que està ben desenvolupada al document de mínims.

1. El polític diu X.
2. El polític cobra massa.
3. X és fals.

Per tant:

4. El polític menteix.
5. Es pot agredir el polític.

This entry was posted in 15M. Bookmark the permalink.

4 Responses to El final lògic del 15M

  1. pere says:

    Una mica forçat l’argument. Aquí tens un exemple de falàcia:

    1. Els indignats recolzen #aturemelparlament.
    2. Una minoría d’aturemelparlament causen aldarulls.
    3. Llavors els indignats són violents.

  2. Ningú defensa la falàcia que planteges. Ni el propi Puig, que no em mereix cap respecte. Mentre la que plantejo jo, almenys els 3 primers punts, els trobes escrits al Document de Mínims del 15M.

    • pere says:

      Ja però em refereixo a que per fer un ad hominem han de tenir relació, de forma creuada, els arguments. En el teu cas el 5é no tindria sentit.